Una vegada declarat judicialment el concurs, es procedeix a la fase d’administració del concurs, és a dir, determinar la gestió de la massa patrimonial del concursat per a atendre de forma efectiva els compromisos que es trobessin vigents.
Nomenament d’administradors concursals
L’administració concursal estarà sempre formada per 3 membres, cadascun d’ells d’una procedència professional diferent, que seran nomenats pel jutge/essa mercantil encarregat del concurs.
Estarà formada per un advocat/a i un auditor/a de comptes, economista o titulat mercantil, col·legiats i amb almenys 5 anys d’exercici professional, així com per un creditor no garantit de la massa del concurs.
En el cas dels concursos que se segueixen mitjançant un procediment abreujat, es permet que l’administració concursal pugui ser duta a terme per un únic membre, que haurà de ser advocat, economista o titulat mercantil.
L’exercici del càrrec per part dels administradors/es concursals ha de regir-se conforme als principis rectors de l’administració d’una societat mercantil. En qualsevol cas, el jutge/essa concursal, podrà en qualsevol moment requerir als administradors/res que informin de l’estat en el qual es troba el concurs. Els administradors/res prendran les decisions per majoria de vots. En cas de discrepància serà el jutge/essa concursal el que decidirà.
La llei també determina la responsabilitat dels administradors concursals, que respondran davant del deutor i els creditors dels danys i perjudicis causats a la massa per qualsevol acte il·lícit o realitzat sense l’oportuna diligència. Aquesta responsabilitat serà solidària i prescriurà als 4 anys.
Efectes de la declaració del concurs
Principals efectes sobre la gestió i administració del patrimoni de la persona deutora:
- Si el concurs és voluntari, la persona deutora mantindrà la seva capacitat d’administrar, gestionar i disposar sobre qüestions que afectin al seu patrimoni, quedant sotmès l’exercici de les mateixes a l’autorització o conformitat dels administradors concursals. El motiu és que en tractar-se d’un concurs voluntari existeix ple coneixement per part de la persona deutora de la situació i existeix una manifesta voluntat de canvi.
- Si el concurs és necessari, les facultats d’administració i disposició es lliuren de forma expressa als administradors concursals i s’entenen suspeses les facultats de la persona deutora.
Altres efectes sobre la persona deutora:
- En el cas de les persones físiques, es podran adoptar mesures com intervenir les comunicacions de la persona deutora, obligar-lo a residir en la població del seu domicili, entrada en el domicili de la persona deutora i el seu registre, etc.
- En el cas de persones jurídiques, es podran prendre les mesures anteriors en relació als administradors/es i liquidadors de la societat.
Determinació de massa activa i passiva del concurs
- En aquesta fase és fonamental la conservació i administració de la massa activa.
LA MASSA ACTIVA ESTÀ FORMADA PELS BÉNS I DRETS QUE INTEGREN EL PATRIMONI DE LA PERSONA DEUTORA.
L’objectiu és clar: maximitzar el valor de la massa activa. El principi fonamental és el de conservació de la massa, és a dir, intentar protegir la situació patrimonial del declarat en concurs.
L’objectiu és:
- En cas de conveni (acord per assumir els deutes) que la situació patrimonial de la persona deutora sigui el més òptima possible per afrontar de nou l’activitat, una vegada resolts els problemes als quals ha donat lloc el concurs.
- En cas de liquidació, que la massa a repartir entre els creditors/es tingui el valor més elevat possible.
La massa passiva està formada per tots els creditors/es
En aquest moment els administradors/es presentaran un informe en el qual analitzen la situació en la qual es troba la persona deutora concursada i adopten les mesures necessàries per a restablir la situació patrimonial de la persona deutora i preservar els interessos dels creditors/es.
L’informe determinarà exactament la massa activa del concurs (béns i drets a disposició) i la massa passiva (creditors/es) i servirà de base per a adoptar el conveni o liquidació que posarà fi al procediment concursal.
Hi ha un altre tipus de crèdits (crèdits contra la massa) que no s’integren en la massa passiva i se satisfan amb preferència als concursals i amb càrrec a l’actiu. No requereixen ni comunicació ni reconeixement i els seus titulars no integren la Junta de Creditors.
Concretament, constitueixen crèdits contra la massa totes les despeses i costos judicials originats amb motiu del concurs així com aquells que s’originen com a conseqüència de la continuïtat de l’activitat: pagament de crèdits, indemnitzacions per resolució de contractes, contractes laborals,…
Una vegada determinada la massa activa, es realitzaran els béns i drets que la integren i es pagarà als creditors/es; per a això s’efectuarà l’Inventari de la Massa Activa.
A continuació es determinarà quins són els creditors/es que tindran dret a rebre, segons els criteris de graduació i privilegi que assenyala la llei, els béns de la massa activa. Una vegada presentats els crèdits per part dels creditors/es, els administradors/es del concurs haurien d’analitzar-los i decidir si els integren en la massa passiva del concurs, establint un ordre per al seu cobrament. Els crèdits es divideixen en privilegiats, subordinats i ordinaris.